Jane Eyre's Lust

A new collection of books in Catalan exploring the seven deadly sins, makes use of Jane Eyre to talk about... lust:

La Luxúria
Anna Punsoda
Fragmenta Editorial
ISBN: 978-84-17796-26-6

La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.
Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és qui fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i, tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort. «Pensar les tensions sexuals per protegir el feble és un deure amb la persona i la història. Fer-ho sense matar el desig és un deure amb la vida, l'art i la gràcia del món», afirma l'autora.
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de la cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.

Núvol interviews the author:

Joan Burdeus: Al llibre fas servir Jane Eyre i Aloma com exemples.
El seu món era aquest. Sobre la base del món que t’ofereixen, has d’aprendre les formes de sortir-te’n com més aviat millor. Elles utilitzen el que tenen a l’abast per al creixement personal. El desencís amorós va lligat a una voluntat d’emancipació. Elles aprenen. (Translation)

Segre and El País review the book:

Escriu: “Hi ha una cosa que marca la diferència entre els amors, i és la consistència dels seus obstacles i l’ús que en sabem fer.” Percebem obstacles interiors i obstacles exteriors. En Jane Eyre “l’obstacle interior és la moral tant rígida de la noia i una consciència permanent de la inferioritat social”; en Aloma és l’orgull de la noia, aquell no voler ser estimada per compassió que li porta a amagar-li que n’està embarassada. Finíssimament, l’autora conclou que “si l’amor era el narcòtic, el desamor era la forma més eficaç de creixement”. Ja veuen que la luxúria és un pur luxe. Punsoda hi toca molts temes sagaçment que fan pensar. (Andreu Loncà) (Translation)